tiistai 28. lokakuuta 2014

A una personeta que viu a kilometros de mi, pero que sempre la tinc al meu cor

Hola
Aquesta entrada va per a Clara Peiró, ella es una xica que vaig coneixer en un foro de rol fa...no se cuants anys, recorde que ella feia de una bastet adorable, que es preocupava per un grunyó i cabrejat vampir rebel que estava en contra de la monarquía reial dels vampirs. 

Apart, ell tenia una filla, la cual no es portava massa be en la bastet pero aquestes trames es van afonar sota el abandó del foro. Temps passats, paraules perdudes...

Poc temps després, vam crear dos germans. Una persona en diversitat funcional visual anomenat Leo i el seu germà menut Troy. Digam que no es van criar en una bona familia i va ser el pare el causant de que el major dels germans quedarà sense visió. Éste sen va anar a un Reformatori i anys més tard i després de moltes cartes, el menut va anar al mateix soles per estar en el major.

Es van reencontrar i les paraules i pensaments es varen acoplar...pero el foro va deixar de anar...i les histories es van dispersar.

Hui en dia, hem coincidit en un altre foro on encara no em planejat res, pero el temps dirà...

Aquests son unes de tantes histories que he creat en Clara, eixa xica pelirroja en aspecte extranjer que sempre em trau somriures i la cual es va fer admiradora del meu escriure sense apenes coneixerme. Ella m'aporta alegría i bennestar (com Troy a Leo) pese  a les discusions o malentesos (que per sort son pocs), jo intente donarli granets o lo que faja falta, siguent el mateix recolzament pero a voltes pense que ella dona més que jo i em sap mal.

Clara es una d'eixes personetes que mai vull perdre, que encara que siga a distancia o a properes, es com un angelet llunyà que en unes paraules em trau lo que a voltes necesite, com si olorara el meu malestar o tristeza i es de valorar. Lamente les voltes que he estat cabrejà o molesta per estupideces i ho he pagat amb ella o cualquier tonteria o no, pero la cosa es que cualquier paraula es poca.

Dibuixos de personatges, agulles per a fer jerseys o pellucs, la força i confiança en moments de baixó i les nits eternes rolejant, on les dos perdem el rumb de les hores perque disfrutem. Clara, tinc que anar a visitarte on vius, al igual que vas fer cuan vas vindre. No podrà ser abans de anarmen a Finlandia, pero et visitaré.

Em fas falta en la meua vida, pikku veli (ella m'enten), MIL GRACIES PER TOT!


Ei kommentteja:

Lähetä kommentti